Hum.

Pressuposo que a aquestes alçades ja ningú llegirà el meu blog (que probablement només llegien la Marina i la Joana, i de vegades els meus pares o l'Àngels). De totes maneres, sóc una persona amb un cert grau d'obsessió per l'ordre, i si començo una cosa m'agrada acabar-la, i suposo que sempre he pensat que, tard o d'hora, acabaria el diari.

Hauria de fer unes tres entregues més... el pont del 25-27, el del 1-4 i la setmana abans del retorn. Llàstima que ja no recordo ni la meitat de les coses que hauria pogut dir estant allà, o al poc de tornar, però de totes maneres suposo que ho recordaré millor ara que d'aquí a uns anys, quan pensi en els meus 4 mesos a Pàdua i em re-miri el blog per fer memòria...


LJUBLJANA - PULA - ROVINJ - TRIESTE

El 25 d'abril és una festa nacional italiana i, com que queia en divendres, vam aprofitar per fer unes mini-vacancetes. Teniem clar que anavem la Sylvia, la Guaji (l'altra Silvia) i jo, i la Sara canviava d'opinió amb freqüència... Al final va dir que sí, que venia, i vam reservar les habitacions d'alberg per a 4. La setmana abans de marxar, però, va ser un total i complet caos... Dilluns va dir que no venia perque es volia liar amb un brasiler que vivia a Bolonia i volia anar-hi el dijous 26 (el dia que sortiem). Dimarts va dir que bueno, que venia. Dimecres va dir-nos que estava massa xafada pel tema de'n Marc, i pel fet de que en unes 2 setmanes tornàvem, i que volia aprofitar el temps a Pàdua (???), i que es quedava. O potser no. En definitiva, dijous a la tarda va dir-nos que li sabia greu el seu comportament, però que no venia. Primera baixa. I última! XD

Jo vaig arribar de treballar (a Bassano, en una excavació bastant moderna al mig de la ciutat) i vaig anar cap a casa a dutxar-me i preparar-me pel viatge. Mentrestant, "les Sílvies" van anar a buscar el cotxe de lloguer per aquesta escapada. Van passar-me a recollir i... ¡cap a Ljubljana!

Conduïa la Silvia Guaji, doncs era la més disposada i els papers estaven al seu nom, i... diguem que condueix una mica... brusca. Amb carinyo, ¿eh? Però vaig passar una mica de por. Havíem de sopar en un McDonald's del camí però, ¡fatalità!, a l'autopista no n'hi ha. Sí, a les d'aquí tampoc, i si us esteu preguntant el motiu per el qual creiem que en trobariem un, puc dir que no en tinc ni la més mínima idea. El cas és que es va fer fosc, vam entrar a Eslovènia, palatinament va anar desapareixent tota la il·luminació externa a l'autopista i no, no havíem sopat. És curiós això de la llum. Quan vas per una autopista, com a mínim a Catalunya, sempre hi ha cases i edificis per tot amb il·luminació, encara que sigui poca. En canvi, a Eslovènia, no. Suposo que de dia es deuria veure una gran extensió de verd... sense cases, ni pobles, ni res. Vam acabar sopant pa bimbo amb "pasteta" (paté), a les tantes, en el pàrquing d'una àrea de servei... què bonic. Al arribar a Ljubljana (jo mig sobada al seient del darrera), em va sorprendre gratament la manera en que il·luminen els edificis importants de nit, amb una llum blava que els fa ressaltar entre la ciutat fosca. I, ¡oh sorpresa! a diferència dels padovans, els eslovens surten... ¡n'hi havia pels carrers a la una de la nit!!

Divendres a Ljubljana: la capital eslovena és una ciutat petita (o això sembla). Si creiem que un dia no seria suficient, vam poder comprovar que, per a una primera impressió de la ciutat, és més que suficient. El que realment val la pena de veure és el centre antic. El creua el Ljubljanica, que és el riu, i hi ha un parell de ponts molt xulos: el dels dracs i el pont triple.

...

pròximament (espero) actualitzo

Ehilà!

Aquest cop m'he endarrerit menys que lúltima vegada, i ja sóc aquí amb les novetats setmanals. Estem arrivant al final de les entregues, la veritat, perque d'aquí menys de 3 setmanes torno a Barcelona. Wo! Això vol dir que aquest dijous me'n vaig a Ljubjana (capital d'Eslovènia), també visitaré Rovinj (Croàcia) i Trieste (de tornada a Itàlia, ja el diumenge). I que la setmana següent me'n vaig a la Toscana (Florència i demés). I que la setmana següent torno. ja! TORNO.

Però nel fratempo... La setmana passada, el diumenge, vaig anar a Vicenza amb la Silvia, en Tiziano i la Rebeca. També havia de venir la Sara, però curiosament dues amigues seves es van presentar de sorpresa el mateix diumenge a casa... de fet, ella encara estava dormint quan la van trucar des del carrer de sota casa! Així que vam anar a Vicenza els altres 4 (la Silvia ja hi havia estat, però es va prestar a venir per que jo no hagués d'anar sola només amb la parelleta). He vist ja tantes ciutats que arriba un moment que perd una mica la gràcia... totes acaben sent igual. És a dir, no, és clar, però que ja acabes saturada de museus, i d'edificis significatius i blabla blabla blabla (talment com en Sam a l'episodi de Supernatural des del punt de vista de'n Dean XD). Però el que sí que és veritat és que el Teatre Olímpic valia la pena. Està fet al segle XVI (per Palladio, que era un arquitecte que va fer un munt de palazzi a Vicenza) imitant un teatre romà. La gràcia és que tota la decoració i ambientació es va dissenyar per l'obra amb la que s'estrenaria el teatre ("Edip Rei"). Així doncs, a pesar de ser un teatre cobert el sostre està pintat com si fos el cel (imitant els teatres oberts romans), i la decoració de l'escenari representa els carrers de Tebes, la ciutat on passa "Edip Rei". A més, on hauria d'acabar l'escenari, s'obren unes portes i es poden veure (fet amb fusta i en 3 dimensions, a tamany real) els carrers de la ciutat que "s'allunyen" de l'escenari. M'explico com el cul, però potser la foto és més il·lustrativa. Potser. I ara vé la pregunta... ¿què passa quan representen altres obres? Perque no canvien la decoració, eh? ... Doncs per mi continua sent un misteri... :s

No cal destacar gaire més de la ciutat, a banda de moltes cases maques de'n Palladio aquest i una d'un membre de la tripulació de Magallanes que se la va fer fer amb barreja dels estils que havia anat veient en els seus viatges. Que casi no ens dónen de dinar (aquesta costum espanyola d'anar a dinar a les 2:30h... aix, quines hores!!). I, si més no curiós, que el Duomo va ser destruït durant la II Guerra Mundial, tot menys la façana de davant, que és el que encara queda i sobre el que van construir el nou Duomo... una mica trist. Resum de Vicenza finito, no se m'acut res més d'interessant per dir.

La setmana rareta, perque com estem en la temporada de pluges, ni dimarts ni divendres vaig anar al scavo. Així que vaig aprofitar divendres per anar a Venècia a comprar-li el regal de cumple (molt molt molt endarrerit) a la Rosa (una màscara) i ja que hi era vaig anar al Ca' Pesaro, que és un museu d'art modern al que tenia l'entrada coberta amb l'entrada del Palau Ducal (on havia anat feia un parell de setmanes). Ostres! El vaig disfrutar. Petitó, però amb algun quadre la mar de guai. Sense comptar que només pujant l'escala em vaig trobar amb "El Pensador" de Rodin. Bueno, no me l'esperava... XD I a dins, quadres de finals del XIX i principis del XX, la majoria dels quals no en coneixia els autors. Em va encantar un Sorolla, i no tant un de Klimt (Salomé), que el vaig trobar una mica angoixant. La meva ignorància arriba aquí, i ja no recordo de qui eren la majoria de quadres que m'agradaven, però suposo que el que compta és que m'agradessin. Penso jo, vamos.

Divendres mateix arribava la Rosa (va anar amb avió fins a Milà, i d'allà en bus i tren fins a Pàdua). Vam anar fins al Bed&Breakfast on tenia reservat el llit, i va ser una mica raro, perque l'adreça era en una casa particular. Ens va obrir un nen i ens va atendre una dona gran que només parlava italià (nessun problema per mi, penso que per la Rosa tampoc gaire tenint en compte que el dia següent van esmorzar juntes XD) i que estava mirant la tele. Quan a la fi ens van acompanyar a l'habitació, va resultar ser una caseta al final del seu jardí, amb cuina menjador (sofà inclòs), lavabo i una habitació amb dos llits i un altell de fusta amb un altre. Molt bonic, i super bé de preu! Llàstima no haver-lo trobat abans!

Així que dissabte, miraculosament després d'una setmana de pluges, feia un sol estupendo. S'havia d'aprofitar l'avinentesa, així que vam anar a Venècia. Aquest cop, vam agafar el vaporetto a l'estació i fins a San Marcos, on, a part de tots els tòpics turístics, ens esperava un que no imaginavem: la plaça estava una mica inundada!! Vale, no molt, però el suficient com per haver de passar per les tarimes de fusta que tenen preparades per a l'ocasió. Fins i tot l'atri de la Basílica de San Marcos estava semi-inundat... Com a "novetat" vam pujar al Campanile (on feia un vent horrorós). Després de dinar vam estar passejant pels carrers de la ciutat, sense una ruta clara, passant per La Fenice, Rialto, una torre rodona maca que està entre les fotos i no recordo com es diu, la meitat d'una de les rutes de llegendes de "por" (vam riure molt amb la de l'home que li tallava el cap a la seva dona i després anava i tornava a Roma amb el cadàver a l'esquena i el cap a les mans), una botiga del carrer on em vaig comprar una capa (juju... "Hola, em dic Greta i sóc friky") i... carrers i canals que sempre, sempre, sempre, tenen el seu encant.

Diumenge, en lloc de visitar Pàdua, la Rosa va preferir anar a Verona. Però com que el tren sortia més tard de l'hora a la que haviem quedat, encara vam tenir temps de fer un giro ràpid pel centre. Verona va ser una carrera per intentar veure tot el que voliem veure (i no vam aconseguir). Vam començar pel Castelvecchio, que és molt xulo! El museu de dins és bastant "boh", però la ruta et permet pujar al pas de ronda i passejar-hi amunt i avall, i com a mínim per això ha valgut la pena. Després del castell, i com que ja s'havia fet tard, vam anar a dinar, ¡al solet! Després a l'Arena, on vam tenir una conversa sobre tesis doctorals (concretament, la de la Rosa XD). De l'Arena a la tomba de Julieta, i d'allà a San Fermo. Aquesta església era curiosa de veure, perque són dues en una. La romànica, del segle XI, i una gòtica construïda a sobre de la romànica, però mantenint-la intacta. Les dues són visitables, i les dues conserven bastant bé els frescos de les parets. Sortint de San Fermo vam anar vorejant el riu (l'Adige), fins a Santa Anastacia. Allà ens vam separar, perque la Rosa volia veure aquesta església i el Duomo, que jo ja hi havia estat, i en canvi jo preferia anar al teatre romà. Així que vaig creuar el riu per un reconstruït pont també romà, vaig visitar el teatre i, punjant fins al museu, vaig poder gaudir de les vistes de la ciutat. Vaig desfer el camí quasi corrents, doncs ens haviem de retrobar amb la Rosa i anar a l'estació per agafar el tren... Passant, això sí, per la Piazza del Signori, les tombes dels Scaglieri, la casa de Julieta i la Piazza dell'Erbe. Quan li estava ensenyant la costella de balena que està penjada sobre el pas entre les dues places, vam veure un autobús que portava escrit "Estació" (només que en italià en lloc de català) i vam pujar-hi corrents. I aviat ens vam empenedir. Sí, anava a l'estació, però fent la volta a tota la ciutat i part de l'estranger. Vam arribar a l'estació just per comprar el billet i picar-lo a 2 minuts de la sortida... però vam arribar! Vam coïncidir en que molava una de les portes del tren, que es va quedar oberta un cop el tren ja s'havia posat en marxa, i donava una sensació total a tren antic d'aquells que surten a les pelis i els personatges en pugen i baixen estant el tren en marxa. L'altra gràcia del tren va ser que, després de totel viatge xerrant en català sense deixar dormir al noi del costat... va resultar que ell també era català. Es va quedar amb nosaltres al acomiadar-se, la veritat.

Així que fins aquí arriba el cap de setmana amb la Rosa, que ha estat intens, assoleiat, cansat, divertit i bastant complet! XD Quines ganes tenia de veure-la! Feia com uns 7 mesos que no ens veiem (efecte Calgary-Pàdua) i, ostres, es nota. Ara rai, que en res torno a Canet! Quines ganes, quines ganes!! Muajajjaj!!! US ENYORO!!!
Fins a pròxima entrega... Ci vediamo!

( FOTOS 007 )

Qui stiamo!

Al mateix lloc, en la mateixa posició, i amb més ganes que abans de sopar, perque ja comença a ser una bona hora espanyola (9:30h). Però seré breu, espero, que avui penso que ja he fet bastanta bondat i he escrit bastant...

La setmana després de que la family marxés, a la feina vam començar l'scavo de Romano d'Ezzelino (una mica més amunt de Bassano del Grappa). Adéu a la bona vida/aburriment total, hola a carregar galledes plenes de terra de l'interior d'un pou venecià. jaja. Bueno, just ahir vam acabr aquesta feina (ha durat unes dues setmanes), i la veritat és que m'ho he passat prou bé. Després dels dos primers dies ha estat bastnt més tranquil, el ritme. Estavem dins d'una villa del 1400, reformada el segle XVIII. No s'havia d'excavar, de fet, sinó més aviat documentar què és el que hi ha i identificar les diferents fases de construcció i remodelació. M'ha agradat! Molt tranquil, al mig del camp, en general ha fet dies de sol... I a la trattoria on anavem a dinar ens tractaven molt bé. Quan la cambrera es va assabentar que o era de Barcelona, em va explicar que el seu marit és parent llunyà de'n Carlos Checa! ja veus, quina xorrada. Però primer em va dir Cache i clar, jo ni idea de qui era. Boh...

Dissabte, el més remarcable va ser la tarda al cafè au livre i el sopar a un restaurant saharaui on vaig menjar pollo con almendras (??? prometo que no era xino!). Diumenge vam anar la Silvia, la Sara i l'altra Sylvia a Ravenna, passant per Ferrara, que vam tenir temps i tot de veure el castell... Ravenna, què maco! Cada edifici al que entravem: mosaïcs, mosaïcs, mosaïcs! Jo volia anar per San Vitale (que ho havia estudiat a la uni i tot), on hi ha els mosaïcs on surten Justinià, Teodora i Belisari. És com mític! Va ser una bella giornata! La única part negativa, he de dir, el gelat que em vaig comprar: de pistatxo i pinyons, un massa no sé què i l'altre massa dolç i desfet. Pos vaya. I ens vam fer amigues d'un d'una paradeta de xuxes, els hi fa molts gràcia això de que vinguem a Itàlia a fer unes pràctiques. Què trist, no se m'acut què més dir de Ravenna. Vés, què hi farem.

Estic intentant recordar la setmana següent, però es veu que el meu xip de memòria estava desactivat, perque no ho recordo. O potser estava massa cansada de la feina i la cosa es va quedar així. (Ei! acabo de recordar que vaig anar al cine a veure "27 volte in bianco" amb la Silvia, amb sprint bicicletari inclòs per arribar a temps XD que xula!) En definitiva, divendres (que no vaig anar a treballar perque teniem un appuntamento amb Xena, els de la beca) vaig mandrejar i vaig planejar amb la Sylvia (la que no viu amb mi) anar a Brescia i Bergamo el diumenge. Pintava guai, eh? Però sóc tan estupenda que vaig perdre el tren (i els 12 euros ><) i no vaig anar. Ja! Soy lo peor! (Encara que la xapa en el bolso de la Mònica diu que és ella XD). Com a mínim el dissabte vam fer un intensiu Venècia, amb quasi tots (la Vicky, la Sylvia, l'Arantxa, la Sara i les seves amigues i l'Esther i les seves amigues). Va ser Dorso Duro fins San Marco (com no, parada obligada XD). Cap a les 5 o les 6, que ja marxaven, jo vaig decidir quedar-me a veure el Palau Ducal. Ja l'he vist altres vegades, però em feia gràcia reveure les presons. ¿Què podia passar? Efectivament, com que tanquen el palau a les 7h, una part de les presons les tanquen a les 6h. ¿Per què? Ah... secrets de la vida. Només vaig poder-ne veure una part, però què hi farem... com a mínim algo és algo. Per cert diumenge, com que no vaig anar enlloc, sopar al xino amb un acuari al terra. Menos da una piedra! I vaig conèixer en Pablo, un amic de la Mònica, i va estar entretingut (el sopar).

Sembla mentida, però ja he arribat a aquesta setmana!! Ei! Non ci credo! I aquesta setmana... el més destacable és la serata ultrastar a casa la Vicky (els seus conculini estan de vacances a Canàries i té la casa per ella sola). Ahir, que vaig baixar al cafè, vaig estar no sé quantes hores amb la Sylvia organitzant el nostre super-viatge del 24-27 d'abril. Que aquí el 25 és festiu! Així que, per fi, el planning és arribar dijous a la matinada a Ljubjiana (Eslovènia), passar allà el divendres i dissabte anar a Rovinj (Croàcia) i passar nit a Trieste (Itàlia altre cop), que la visitarem el diumenge. A Trieste hi ha el castell de la principessa Sisi! Quina ilu! Oh, i més novetats: la Marta i la Rosa diuen que vénen a veure'm! Quina il·lusió em va fer rebre el sms de la Marta dient que s'ho estan mirant!! Gràcies noies!!

Edito, abans de penjar el post: Ahir (divendres) vaig anar a una conferència a Bolonia! Quina gràcia, ¿no? Sobre la musealització de l'arqueologia. Vaig aprofitar el dia per passejar per la ciutat, i per la Feltrinelli, amb el que ja vaig tornar a comprar-me no sé quants llibres XD Sóc lo pitjor. I com que a Itàlia són uns "vagos" i no els agrada treballar, a les 3h estava tot tancat i no vaig poder anara veure la universitat (la més antiga d'Europa, penso, la que va abans de la de Pàdua XDDD) i les estrades aquelles de fusta des d'on els estudiants de medicina veien com feien les autòpsies. Mala sort!

Ara sí, m'acomiado. I a partir d'avui torno a acumular coses per explicar, segur, però com a mínim no més de 4 setmanes! Que vado via!!!

Ci vediamo!


( FOTOS 006 )

Uf!


Fa un mes que no em poso a escriure, i la veritat és que avui, després de perdre tota la tarda sense fer res de profit, no crec que tingui temps d'escriure gaire (hem quedat per anar a sopar al famós xinès amb un aquari al terra i he de marxar en... ¿20 minuts?). Però també he decidit que escriuré poc i posaré moltes fotos, que sé que no és el mètode adequat (les fotos les tinc i les puc mirar sempre que vulgui, la memòria, en canvi, té punts per no ser tan duradera... ¡què hi farem!). Em situo, per tant, a mitjans de març...

El cap de setmana després d'anar a Monselice (¡hola James 2!), i tenint en compte que portava tota la setmana al local de l'empresa sense fer massa res, vaig pensar que podia aprofitar una mica més el cap de setmana i anar el dissabte a Venècia a veure l'exposició de "Els bàrbars i els romans" que està des de que vaig arribar. El tema és que a última hora la Sara es va animar a venir a Venècia, més que res per fer alguna cosa i aprofitar el dia, de manera que no vaig anar a veurel'exposició! un altre dia serà! I com que ella havia de tornar a Pàdua per anar a treballar al bar de'n Tiziano, doncs vam estar a Venècia... ¿hora i mitja? Mira, algo és algo. Primer vaig pensar que em quedaria una estoneta sola, però al final vaig acabar tornant amb ella i anant a casa a mandrejar, que penso que deu ser el meu esport preferit. XD A Venècia, de totes maneres, vam veure la Scuola Grande di San Giovanni, i Santa Maria Gloriosa dei frari, que és una església molt gran i, per fora, no està mal. :D També vam veure la botiga de fruites i verdures que té un home en una barqueta en un canal. És a dir, la botiga és permanent, ell sempre està allà, al costat de la placeta de l'església d'"Indiana Jone i la última creuada". D'això si que us deixo foto! També vam disfrutar d'un gelat estupendo... com no!

Diumenge (això deu ser 16 de març, si no m'he descomptat), la Silvia i jo vam anar a Màntua. Malauradament, el pas de Romeo per la ciutat no és ni molt menys palpable, sobretot tenint en compte la importància que li dónen a Verona. No, no hi havia cap herbolari disposat a vendre'ns un verí mortal... i jo que en volia un de record! Com a conclusió, però, Màntua no és que sigui especialment maca. O potser no era un bon dia, el cas és que me l'imaginava més maca... Cal destacar, això sí, que hi ha un parell de palaus, castells, el que sigui bastant grans, i tots decorats a l'interior amb frescos bastant destacables. Fa tant temps, que donar més informació al respecte no seria gaire fiable... però al Palau del Tè, per exemple, eren tots renaixentistes, és a dir, mitologia-mitologia-mitologia. Guai! Una sala era la lluita dels déus contra els gegants, i els gegants eren realment enormes (tamany natural de gegant XD). També vam veure més coses, és clar, i a més era ¿diumenge de rams? ¿quan es va a picar palmons? Pos eso. I hi havia gent amb branques d'olivera per tot arreu, i mercadillo normal i d'antiguitats, i tal... I ens van fer fora del restaurant! Que bo, la Silvia encara estava acabant l'amanida i ens van venir a dir que volien tancar. Què simpàtics!

M'he cansat de Màntua, la la la... I la setmana següent, ¡gran esdeveniment de l'any! Muajajjaj! ¡La festa de Grease! És conya. Vull dir, és veritat, però l'esdeveniment era que en Jordi, la Mercè, l'Eric i la Marina van venir!!! WOOO!!! Més ben dit, arribaven divendres 21 de setmana santa, i la setmana abans va ser una setmana d'estrès i nervis i emoció! Quines ganes tenia de veure'ls!

Abans, doncs, la setmana: no us lliureu! Estava a casa nostra l'Oriol, un amic de Barcelona de la Rebeca, i cada dia anàven a algun lloc de visita. Va ser molt graciós perque la Sara es va fer la malalta casi tota la setmana (només va anar a treballar el dimecres al matí XD), i va ser l'altre gran esdeveniment! Li havia deixat una nota al veí, i el veí va venir a casa a conèixer-la... i altres coses. Qui triomfa, triomfa. XD El dimarts, doncs, vam anar a Abano, un poblet al costat de Pàdua, que és famós per les aigües termals. Vam anar de nit (que, extranyament, és quan obren) al Ritz. Mega-pijo, ho podeu imaginar, però per un mòdic preu pots anar a la piscina. És exterior (Pàdua + nit = extra de fred), però l'aigua està tan calenta que s'està genial! Va molar molt! I el que queda de setmana va estar en general dedicat a acabar d'ultimar els detalls de la festa de Grease. També vaig anar al cine a veure "Onora al padre e a la madre" (crec que en italià era així. En altres idiomes no ho sé, però surten l'Ethan Hawk i en Phillipe Seymour Hoffman (??) i no sé qui més. No és el tipus de peli que m'agrada, però com a mínim no té un final fastigós, la qual cosa s'agraeix xD). I el divendres (que em vaig demanar festa a la feina) vaig anar amb la Sara a la piazza della frutta a comprar cosetes que encara tenia pendents.

La tarda, encara que no d'un estrès estressant, va ser un no parar: fer les mega pancartes de la festa, gravar el CD de música seixantera (estil propi, és a dir, la majoria eren B.S.O. o versions o similar XD), les disfresses, l'arreglar-se... i l'autobus de la family que arriba abans d'hora! Vaig haver d'anar directament al seu hotel (enlloc de l'estació d'autobusos, me dispiace :( ) i... bueno, QUÈ GUAI! De veritat, va ser genial que vinguéssiu!! En tenia tantes ganes!! Vam xerrar, vam intercanviar regals XD (la Marina m'havia portat mil coses super xules!) i vam anar a sopar. A una trattoria que està prou bé, ja se sap, és el que té viure aquí... i els kilos de més també, gràcies! Després ens vam passar per la festa, però entre que era setmana santa i el temps i tal, tampoc hi havia tanta gent. No va estar mal, eh? Però la primera festa que vam fer va ser molt més animada. Després... al hotel, a veure pelis i xerrar i fer vida de germans! Va ser molt "graciós" quan el recepcionista va trucar a les 2h de la matinada (primer als meus pares, després a l'habitació on estàvem nosaltres) per avisar-nos de que hi havia una noia que havia pujat a l'habitació i que encara no havia baixat... ¬¬ Sí, era jo. Què fort ens va semblar, però bueno, és el que hi ha.

Dissabte, Venècia! Afortunadament, va fer bastant bon temps. Vam anar caminant fins a San Marco per Rialto (curiosament, estava a tope de gent :O:O:O Venècia, setmana santa, bon temps... ¡què raro! XD), després vam buscar un lloc per menjar. Acabat de dinar ens vam endinsar a una part més tranquila i buida, per l'Arsenal i els jardins de la Biennal. Començava a refrescar i vam decidir tornar a l'estació en vaporetto, doncs estavem just a l'altra banda de Venècia. Va estar bé perque mentre pujavem anavem llegint a la guia què eren tots els palaus que anavem veient en el Gran Canal. Així que a Pàdua i a descansar, i a sopar a la pizzeria del costat de casa: 4 pàgines DinA 4 a tope de pizzes de diversos gustos, cada una a 3 euros. Ei, o a 7 tamany gegant, que no sé com seran, però de les mitjanes en mengen 2 persones...

Diumenge fatídic, ens vam quedar a Pàdua. La part de fatídic ho dic perque com era festiu estava tot tancat (tot) i no hi havia ningú pel carrer. A més feia mal temps i fred... Boh... Al matí vam anar a la Capella Scrovegni (frescos de Giotto) i amb l'entrada també vam veure l'arqueològic. I després de dinar vam baixar al Santo (la catedral) i a Pratto della Valle (la segona plaça més gran d'Europa :O:O:O), però quan sortiem de San Antonio ja plovia, així que de tornada a l'Hotel. Fins a l'hora de sopar, que vam baixar, ens vam menjar una pizza al cubo, i vam tornar a pujar. Dilluns, l'últim dia, encara teniem el matí per Pàdua. Vam anar al Cafè Pedrochi (la part musealitzada) i voliem anar a la Universitat (la segona d'Itàlia, o Europa, no sé :O:O:O o potser del món i tot!), però estava tancada. I mentre la Marina i jo feiem un esmorzar tardà, els demés van anar al jardí botànic. Després recollir maletes, dinar, i... cap a l'aeroport! Comiat una mica trist... jo! Quina peneta em va fer que marxéssin! T___T (estem a menys 4 setmanes, muajjajaj XD).

I... acabo aquí aquesta entrada, i obro una altra amb les dos o tres setmanes que han passat des de llavors. Que m'estressa tanta lletra i tanta foto juntes! XD

Baci a tutti!! Vi amo!!


( FOTOS 005 )

¡Xa-txan!

Arriben, de nou, les Cròniques de Pàdua.
Torno a anar molt endarrerida, jajaj... sono un casino! És que de vegades costa, eh? posar-se a escriure... Però here we are again! Disposada a posar-me al dia de ventures i desventures... començant per aquelles coses que he oblidat mencionar en anteriors edicions. XD

I és que he oblidat mencionar una de les tradicions més típiques i colorides de la ciutat: la festa de llicenciatura! Aquí, quan un acaba la "Laurea", entre els amics i els familiars li preparen una espècie de poema a base de rodolins que expliquen la vida del "laureato" des que era petit, adornat amb dibuixets graciosos i caricatures. Això ho pengen a la porta de la Universitat i ho van repartint per tot. El aludit és investit amb una corona de fulles, o disfressat d'alguna manera extranya (de guarda forestal, de fada, de qualsevol cosa ridícula relacionada amb la persona o la carrera o, simplement, li treuen la roba i el deixen en calçotets), i se li fa recitar el seu poema, sempre amb una ampolla a la mà. Si s'equivoca en el seu recital, els demés comencen a cridar "bevi, bevi" (és a dir, "beu, beu"), de manera que cada cop deu estar més borratxo, off course. De mentres,pot ser que li vagin tirant ous per sobre o farina, o alguna altra guarrada... així de guai és llicenciar-se a Pàdua. :) Acabada la primera fase, el recent llicenciat ha d'anar de botiga en botiga recitant el poema o fent alguna altra collonada... depen de la bona voluntat dels amics... I tot això sempre animat d'una cançó específica: "Dottore, dottore, dottore... dottore en el buso dal cul, vaffancul, vaffancul!". És a dir: "... doctor en el forat del cul, a prendre pel cul..." :) És maca, eh? XD

L'altra cosa que em vaig oblidar de posar i que mereixia una menció està dedicada en especial a la Sara i al nostre apreciat veí... la la la... És que quan estava la Joana aquí, un dia em diu:"ja saps que tens un veí molt guapo?" (de fet no va dir això, però aquest vindria a ser l'extracte). I jo pensava: "home, és una mica guenyo..." (de fet no ho és, o casi no ho és, eh?), i no ho entenia gaire. Guapo, el que es diu guapo... I al dia següent arriba la Sílvia (també coneguda com a Guaji) i em diu no sé què del veí guapo. Jo no entenia res. Fins que el dimecres (deuria ser 20 de febrer, perque la Joana encara era aquí), quan anavem a la piazza de l'Erbe, ens creuem la Sílvia la Sara i jo amb el veí guapo. Ara sí; no era el guenyo!!! (que no és guenyo, poooobre...) El cas és que a part de guapo és simpàtic, i la Sara i jo ens vam mirar amb complicitat i vam començar a riure com pirades que ell encara ni havia entrat a casa, o sigui que segur que es va empanar. I el millor: al dia següent, sentim al veí sortint de casa, i la Rebeca comença a cridar: "Sara, dài, el veí! Vés a baixar les escombraries!" I acte seguit apareix la Sara, derrapant pel passadís, amb una torrada a una mà i un ganivet amb mermelada a l'altra, ho deixa tot pel passadís, es posa l'abric i agafa les escombraries. La Rebeca, la Sílvia i jo corrents a la finestra, a veure el què, i vam arribar a temps de veure a la Sara sortint del portal parlant amb el veí... just abans d'agonitzar per un atac de riure. Som tant discretes. Davverò! No es va notar niente!! XDDDDD Ja està, ja està. És que mereixia menció. Quan sigui gran i tingui néts vindré a llegir les meves Cròniques i em partiré el cul amb la imatge de la Sara derrapant pel passadís amb cara de velocitat. XD

I ara què? Mmmmm... feina. Bé, cadascú té els seus mètodes, però a mi no m'enganyen: els testimonis són decimonònics. I fer forats a l'estrat per treure els vasos i després passar l'excavadora és... brrrrr. Però no és més que la meva humil opinió... la la la... Fora de metodologies passades de moda, la feina en general bé. M'he rallat alguns dies perque em posaven a treballar sola i no podia parlar amb ningú, o potser perque sóc una mica stronza i tímida i em costa integrar-me, i perque com a equip de treball no és que sigui el més millor. :s La veritat és que amb l'únic que parlava un sacco és en Daniele, que és simpàtic (dins del seu cinisme base) i prenia la paciència d'escoltar-me i explicar-me les coses que no entenc. De fet els demés també ho fan, però mira, amb en Daniele sé de què parlar i amb els altres em costa més... Si em tocava treballar amb ell, guai, perque em podia passar tot el dia parlant i practicant italià! I parlo en passat perquè l'excavació jas'ha acabat, i ara per ara en Daniele i en Danilo s'han quedat sense feina, i crec que en Daniele se'n va a treballar amb una altra empresa durant 6 mesos, així que ja no coincidiré més amb ell. Llàstima!

La última setmana va ser una mica :O:O:O, perque va ploure casi cada dia, així que casi cada dia vaig acabar a dins de la caseta rentant ceràmica. Buf. I passant molt fred. Brrrrr. No perque la caseta no tingués una estufa estupenda que caldejava l'ambient, no. Sinó perque els padovesos són així, i prefereixien apagar-la i obrir la finestra perque corri l'aire. Sí! M'agrada aquesta mentalitat! ¬¬ L'últim dia de l'excavació vam fer un dinar de les cultures del món, encara que només erem 4... XD Jo vaig aportar la truita de patates i el pa amb tomàquet, en Daniele va portar un salami molt bo, i la Stefania va fer com una empanada que a dins portava ceba i olives i més coses que no sé però que estaven molt bones. Juju. M'agrada menjar. XD

Aquesta setmana (i la que vé, i la pròxima...) es presenta tranquiiiila, tranquiiiiila. El meu horari ha passat a ser de 4 hores enlloc de 7, vaig al local de l'empresa de 9 a 1, més o menys. ¿I la feina? Mmmmmm... llegir llibres d'arqueologia que em semblin interessants. Seh. Difícil, eh? I si vull (sí, vull), algun dia puc anar a veure museus enlloc d'anar a treballar. Fuà. Quin esforç.

Abandono el capítol de la feina i passo a les excursions de cap de setmana: Caorle i Monselice, un diumenge a cada lloc. Aquí només he anat amb els meus conculins (la Rebeca, en Tiziano, la Sara i la Sílvia (ella només a Caorle)). Caorle és un bonic poble de pescadors, amb una església romànica, cases pintades de colors llampants, un far i un espigó escolpit. Va ser una excursió una mica desastre, perquè vam arribar a l'estació de tren a les 2h, a les 4h a Portogruaro (el poble on viuen els pares de'n Tiziano, on vam anar perque ens deixessin el cotxe) i a les 5:30h a Caorle. Sense haver dinat, muajja. A Pàdua feia sol i un dia preciós; a Caorle era tot boira i feia un fred horrorós. De fet, sóc responsable de la frase del dia, quan vaig pujar les escaletes que portaven al passeig marítim i vaig poder contemplar que fora de la primera línia de l'espigó, no es veia ni una mica de mar. Em vaig girar cap als altres, que encara eren al cotxe i vaig cridar "Tranquili, non si vede niente!". Així que ens vam ficar a una osteria o així a menjar peix. Després de dinar vam fer una mini-volta, un gelat, i de seguida cap al cotxe. Quin fred! Això sí, parada a Concordia, on hi ha un tram de la Via Apia! I a menjar panetone a ca els pares de'n Tiziano.

Ahir (escric a dilluns), vam anar a Monselice. Al arribar, al migdia, el poble estava buit, buit. Ni una ànima! Vam anar a dinar a una pizzeria, i hi havia un cambrer que secondo me s'assemblava a en James McAvoy (el fauno de Narnia, el prota de "La joven Jane Austen" i "Expiación") i intentava fer-li una foto amb el mòbil per enviar-li a la Marina (que estava tornant de San Francisco, ejem, ejem, EJEM!!!), però no ho aconseguia, i al final els demés van començar a dir-me que li demanés directament i jo "no, no, per favor, quina vergonya!!!". En definitiva, va acabar demanant-li la Sara... i aquesta és la foto que tinc! El més bo va ser quan ens va venir a demanar si volíem cafè, i en Tiziano va i li pregunta si ens els portaria ell, i ell es va quedar ???, va posar una cara com de no entendre res i va dir que sí no gaire convençut... XD Quina vergonya, quina vergonya... Al mateix restaurant tenien una gondola aparcada al riu, perque es veu que dóna a Venecia (a uns 5 o 6 km de distància) i no sé qui anava en gondola d'un lloc a l'altre. Total, que vam demanar si podiem fer-nos fotos a la gondola, jajaja... què guiris!! Però va ser divertit. Després vam fer el camí del santuari, o alguna cosa per l'estil, que era una avinguda amb 6 capelletes i una esglesiola al final. Morbosa, morbosa!! Hi ha com els cossos d'uns 20 o 30 màrtirs exposats, amb la calavera a l'aire i vestidets amb roba i guants i tot... schifos total!!! Quin fàstic!! E dopo... gelat i cap a casa. El gelat de pegadolça és blehhhh. No em va agradar gens de gens.

També, aquests dies, ens ha donat per jugar a jocs de sobretaula: Cluedo, cartes i, l'última adquisició, al Munchkin! Després d'un any de sentir-ne parlar, per fi hi he jugat!! És divertit! jajaj... encara li hem d'agafar una mica el truc, però penso que acabrem viciant-nos-hi... I cines, és clar: Jumper i Cenerentola i els 007 nans. XD La Cenerentola aquesta és la Ventafocs, eh? que més liat no es pot dir XD.

Mmmmmmm... vaig a sopar! Almenys hi va el meu jo present (que serà passat quan pengi això a internet) i el meu jo futur ja acabarà de matitzar el post amb fotos o editant el que calgui...

Ci vediamo!!

( FOTOS 004 )

Meme de Marina (o robado de ella :), por hacer algo:


1. Coloca tu Reproductor de Windows Media, Winamp, Itunes, etc. En modo aleatorio.
2. Por cada pregunta, presiona el botón "Siguiente".
3. DEBES ESCRIBIR EL NOMBRE DE LA CANCIÓN, NO IMPORTA LO TONTO QUE SUENE.
4. Si lo deseas, por algún comentario en paréntesis después de la canción.


- ¿Cómo te describirías?
Cel del nord - Lax'n'busto
(qué poética... MUAJAJAJA)

- ¿Qué te gusta en una persona?
How you remind me - nickelback
(fíjate tú, lo que me mola es la parte que se parece a mí... (HH))

- ¿Cómo te sientes hoy?
Girlfriend - Avril Lavigne
(no sé de quién T__T)

- ¿Cuál es tu propósito en la vida?
Smells like teen spirit - Nirvana
(young forever XD)

- ¿Cuál es tu apodo?
Trouble - Shampoo
(más bien no...)

- ¿Qué piensan tus amigos de ti?
Time is running out - Muse
(que mala leche, no? XD Dedicada a Eric)

- ¿Qué piensas de tus padres?
Infinito - Belén Arjona
(pues no creo... pero vaya, tampoco me quejaré (L))

- ¿En qué piensas muy a menudo?
We used to be friends - The Dandy Warhols
(sí, de alguien sería amiga :)

- ¿Qué es 2+2?
It won't be long - Evan Rachel Wood (Beatles)
(estoy de acuerdo, termino rápido: 4)

- ¿Qué piensas de tu mejor amiga?
Summer of '69 - mxpx (Bryan Adams)
(digo yo que el 69 le queda un poco lejos, no?)

- ¿Qué piensas de la persona que te gusta?
Still Waiting - Sum 41
(pues eso...)

- ¿Cuál es la historia de tu vida?
Fuck forever - Babyshambles
(pues va a ser que no)

- ¿Qué quieres ser de mayor?
La mataré - Loquillo y...
(mmmmm... ¿no?)

- ¿En qué piensas cuando ves a la persona que te gusta?
Happy together - Simple Plan (the turtles)
(L)

- ¿Qué bailarás en tu boda?
Come together - Joe Cocker & Ensemble (Beatles)

- ¿Qué tocarán en tu funeral?
All the smalls things - Blink 182
(y cuando diga small things, se referirá a mí o a mi muerte? la la la)

- ¿Cuál es tu hobby?
This time imperfect - AFI
(y lo que hago con él :O)

- ¿Cuál es tu mayor miedo?
Cell block tango - BSO Chicago
(hombre, el peor no sé, pero no molaría estar presa, no. A no ser que se pase Michael con su mapa, claro XD)

- ¿Cuál es tu mayor secreto?
Diez horas - Pignoise
(???)

- ¿Qué piensas de tus amigos?
The Ballad - Millencollin
(suerte que es el título y no la letra... XD)

- ¿Qué piensas de este test?
Se me olvidó otra vez - Maná

- Yo tengo:
Stand by me - NOFX (...)
(más quisiera...)

- Yo deseo:
Lollipop - Mika
(jiji... de fresa!)

- Yo odio:
Buddha's delight - Haley Bennet
(pobre! por qué debería odiarlo?)

- Yo escucho:
I want you - Joe Anderson
(es una lástima, pero últimamente no lo escucho demasiado...)

- Yo le tengo miedo:
Revolution - Jim Sturgess
(si es una revolución armada, sí!)

- Yo no estoy:
Come what may - Ewan McGregor & Nicole Kidman
T__T

- Yo lloro:
What's this? - Fall Out Boy
XDDDDDDDDDD

- Yo pierdo:
Quiero tener tu presencia - Seguridad Social
(la quiero, la quiero!)

- Yo necesito:
Bullet with butterfly wings - Smashing Pumkins
(pues mira, pero ahora no se me ocurre para qué la quería...)

- Yo le debo:
Entre dos tierras - Héroes del Silencio
(espero que sólo sea una de las dos ^^)

- Me duele:
Bascket Case - Avril Lavigne
(sí, si me cae encima :)


Bueno... la mayoría son absurdas, pero algunas las clava! Mirad si no la de la persona que me gusta... XDDDD

Ei!

Per fi puc tornar a escriure! Penso que porto super endarrerides aquestes cròniques de Pàdua, o com a mínim em queda bastanta feina d'escriure, ara per ara. Sense comptar que hauria d'actualitzar els posts de gent i pelis (sort que no n'he vist gaires XD).

I començo amb... ¿la festa espanyola? Si em deixo alguna cosa pel camí, després edito. El cas és que els preparatius de la festa van portar lo seu... com tres mil hores retallant i enganxant cors (aprofitant que la festa la feiem el dia 15, ho vam enllaçar amb Sant Valentí. Si algú en tenia algun dubte, sí, encara considero que la festa xula dels enamorats és Sant Jordi, i que Sant Valentí és una americanada comercial, però m'encanten les festes! XD). En definitiva, que entre totes ens vam encarregar de la decoració i vam deixar el bar ple de joia, amor i, sobretot, cors. Cursilandia al poder!! I no vam acabar aquí perque divendres, abans de la festa, havíem de fer 4 truites de patates! :O:O:O I el més important, entre les que les feiem, només una en sabia fer realment... però, el que és el millor, van quedar boníssimes!! Mentres pelàvem patates i tallavem ceba, vam decidir posar Grease (en italià!) i vam prendre una decisió molt important: la pròxima festa al bar serà ambientada en Grease! Muajajjaja... quin perill.

Així doncs, divendres tarda: tot preparat, totes emperifollades i... ¡Festa! Va ser un no parar. Tot el bar ple de gent a petar, les truites (9, en total) van volar en un tres i no res, jo vaig fer de cambrera improvitzada (una mica tots, de fet), ajudant a preparar el menjar, recollint coses, servint sangria... el més divertit de tot va ser el concurs que vam organitzar: dins d'un vol hi vam posar tot de targetes, i cobravem 20 cèntims per cada una. A la targeta hi havia preguntes o proves relacionades amb Sant Valentí o la festa espanyola i catalana (tots som catalans :O). Pensava que la gent no s'animaria, però fins i tot venien a buscar-nos per participar!! Ah, clar... el premi si encertaves era un got de sangria gratis... això sempre ajuda XD

Un cop es van haver fet les 12h (hora de tancar el bar) i va marxar la gent, ens vam quedar tota la troupe de leonardos encara una estoneta allà, ballant, fent l'idiota i recolint :s I després, altre cop al Madrid Notte. Això d'entrar gratis és un bon alicient, per què negar-ho. A mi em va tornar a agradar, perque van posar la mateixa música (és a dir, les mateixes cançons! XD tampoc calia...), però abans deque s'hi posés el DJ hi havia un grup tocant, i van tocar la d'American idiot, la bamba i alguna altra que ara no recordo. Casi com si fos un concert d'Steam Heat (però sense l'estil del cantant, clar (HH)). Ostres, també volia destacar el fet de que aquí a Pàdua no es pot fumar a cap local (cap, cap) i, sincerament, s'agraeix. Doncs si en un mesjo ja m'he acostumat, el fet de que aquest divendres la gent comencés a passar de tot i fumés a la discoteca va ser un agobio! Què ràpid m'havia acostumat a que no em piquessin els ulls o la roba no em fes pudor de fum... en fi, què hi farem...

Dissabte 16! A 4 setmanes de la meva arribada a Pàdua, a 2 dies de començar les pràctiques a la feina. Després de fer de casalinga tot el dia (és a dir, ama de casa XD), ¡va arribar la Joana! Pot semblar una xorrada, però fa il·lusió trobar-se amb algú conegut en un context... forani :) Com que tinc la sensació de desubicació total, se'm fa raro veure a algú que conec d'un altre lloc (raro però guai!). Total, la vaig recollir a l'estació de tren (que està a 5 minuts de casa meva) i vam anar fins a l'alberg. El fabulós alberg de joventut de Pàdua que, com vam poder descobrir, és més aviat vell i cutre, i tanquen portes a les 11:30h, abans que la Ventafocs! XD Després de voltar una mica vam anar fins al Lume a sopar (i va conèixer als meus conculins al complet, que les oies estaven fent temps per anar a sopar a un xino xuli que tenim aquí, amb un aquari al terra, de manera que quan entres camines per sobre del vidre i veus els peixets (espero que no siguin els que després serveixen, vist així sembla més cruel :s). La nit no va donar per molt més (potser algun episodi de Prison, no ho recordo ¬¬u), però encara ens quedava el diumenge per endavant: ¡Verona!

Doncs sí, ja era hora! Ja he visitat Verona! Com podreu veure, quasi totes les fotos d'avui (totes menys la última) són de Verona... la la la. Ens va faltar temps, suposo que en part perque haviem quedat a les 10:30h a l'estació, i el primer tren regionalque sortia era a les 12h (i entendreu que no agaféssim els no regionals quan us digui que triguen més o menys el mateix en arribar i la diferència de preu és de 12 a 5 euros!). En definitiva, vam arribar a Verona i, pràcticament el primer que vam veure, va ser la plaça del Brà (foto 1), que a part de ser una plaça com la majoria, té un anfiteatre romà en un cantó! És el tercer més gran de l'Imperi, després del Coliseum (off course) i un que hi ha a Nàpols. I si que és gran, sí, però penso que realment el Coliseum ho és més. Potser també influencia el fet de que el de Roma en lloc de tenir el terra de terra (valgui la redundància), es pot veure el soterrani. No sé si m'explico.

Verona estava en plena efervescència, recordem que només feia 2 dies que havia estat Sant Valentí! L'entrada a la casa i a la tomba de la Julieta era gratuïta, per exemple. Encara que no vam tenir temps de veure la tomba T__T, si que vam anar a la casa. Abans d'entrar hi ha un parell de parets plenes, plenes, plenes de grafitis de la gent que hi va passant... nosaltres també hi vam deixar el nostre recordatori! Dopo la casa, ja vam anar a dinar. Fa vergonya dir-ho, però els meus compis són una mica manguis!! Una mica vol dir: un ambientador, dos gots i una ampolla de vi. :O:O:O Flipo (i no precisament per l'ambientador XD). Després de dinar vam anar a una torre d'aquestes altes (que no recordo com es diu) i que es xuli de pujar-hi per veure les vistes de la ciutat. Vam ser una mica massoques, perque hi havia ascensor i així i tot vam pujar a peu! Si, vaig empenedir-me. És el que té ser una mica retri. :) Baixant de la torre vam veure les tombes dels Scaglieri (crec) per fora, Santa Anastacia, el Duomo i, finalment, el Castelvecchio. Em vaig quedar amb ganes del teatre romà, de la tomba de Julieta, del Castelvecchio per dins i de Sant Zeno. E basta. Penso. El cas és que a última hora vam haver de córrer per agafar el tren de les 7h (no en passava cap més fins a les 10h!) i... cap a caseta!

Dilluns vaig començar a treballar!! Muajjajaj!!! I el primer que vaig veure, a part del meu jefe, és un noi moníssim!! Es diu Sebastiano, i és un antropòleg que treballa per l'empresa, guapo, amb estil XD, d'uns 30 i algo, que parla castellà perque va fer l'Erasmus a València i... i al cap de mitja hora, s'acomiada i em diu que se'n va 2 mesos a arabia. PLOF. ¿Per què tinc tanta sort? Bueno, potser millor així... total, si segur que tampoc no hagués passat res... T__T Però se suposava que anava a parlar de la feina: coses més serioses, ¿no? Psè... dilluns vaig passar fred, però el que es diu treballar... va a ser que no. Em va portar a l'excavació, que està bastant al centre de Pàdua, i vaig conèixer als meus companys de feina. Sembla mentida, però crec que sóc la més petita! (excepte pel maquinista, que li trec mig any. Ei!, maquinista per nosaltres, eh? que es passa tot el dia a l'excavació per treure'ns la terra o el que faci falta, res més). Doncs els meus compis són: la dire, l'Stefania; en Marco, que està esperant un fill; i en Matteo, que també XD; en Danilo i en Daniele. I l'Emiliano, el maquinista. Quan tingui fotos d'ells ja els aniré adjuntant al post de la penya. Dilluns vaig dinar amb ells i, després, l'Stefano (el jefe. Atenció a la varietat de noms!! :O:O:O) em va recollir per portar-me a una villa del mile cinque (1550, concretament) que han excavat fa relativament poc. Es veu que a sota la villa hi havia una necròpolis i, pel que sembla, la villa està construïda sobre una església. L'Stefano va estar fent visites guiades explicant l'excavació, mentre jo esperava a que acabés. Aquesta va ser la meva primera dura jornada laboral!

La resta de la setmana ha anat passant més o menys bé, encara que cansada. L'excavació no és cap meravella, i tot són argiles fangoses a més no poder (humitat, humitat, humitat) i no hi ha estructures, només vasos d'una necròpolis d'incineració dels protohistòrics que vivien aquí abans de que arribessin els romans (no és que no sàpiga el nom, és que no en tenen. Cultura del Veneto, o alguna cosa així, que van viure aquí des del segle IX abans fins al II). Deixo l'arqueologia: pel que fa a l'idioma, em costa, sobretot, entendre les converses generals entre ells, perque van molt de pressa (vale, a velocitat normal XD) i jo no tinc temps d'entedre-ho tot i menys de participar. Ara, si algú parla directament amb mi, non c'è problema. Ho entenc quasi tot i, amb paciència, els faig entendre que vull dir jo. El dimecres, per exemple, que en lloc d'anar al jaciment vaig tornar a la villa amb en Daniele per netejar l'excavació (perque venia un fotògraf), em vaig passar tot el dia parlant amb ell! Bien! Va estar bé perque el fotògraf era la mar de simpàtic, i també el seu pare (que també és fotògraf) i vam estar dinant amb ells i em van invitar. (A mi, a en Daniele no! Va ser bastant incòmode, la veritat ><).

Dimecres al vespre vam anar a la Piazza de l'Erbe a fer l'spritz (en Miquel em va preguntar què portava: prosseco, aigua amb gas i aperol o campari, al gust del consumidor) i menjar un parell de tramezzinos d'asporto (petits entrepans de pa bimbo sense crosta i amb gustos variats, com pernil, formatge i salsa pesto, o tomàquet i mozzarela, etc...). Va ser curiós perque a la cua de la pizza a pezzo (a troç), la Joana va conèixer a uns altres leonardos que acabaven d'arribar: dos nois de Sevilla i una noia de Cádiz. Quan vam decidir que ja teniem prou fred, vam tornar a casa. Dijous va ser l'últim dia que la Joana estava per aquí, i va venir a casa a sopar (truita de patates, muajajaja!!!). I penso que per avui aniré acabant les meves cròniques. Divendres i dissabte han estat dos dies d'apalanque, de messengejar per internet i de veure un munt de sèries (prison, supernatural, perdidos...), i avui diumenge vaig pel camí. D'aquí una mica anem a veure Sweeney Todd, i serà el gran esdeveniment de la jornada!! << ironia. :) Suposo que estaré penjant això dilluns, però així es queden les coses!

EDITO: Efectivament, és dilluns, i ja se m'han acudit tot de coses noves per posar. Com per exemple, que me n'havia oblidat, que vaig cada dia a la feina en bici (i qualsevol dia d'aquests em mataré; avui mateix casi surto disparada cap endavant de la bici perque s'ha travat la roda de davant! bien!). I també que avui m'he rallat a la feina, perque no sé per quin motiu els hi dóna per posar-me a treballar sola. És un pal, m'aborreixo com una ostra i no parlo gens d'italià... T__T Afegeixo també que Sweeney Todd em va agradar, i ja la comentaré més a l'apartat de pelis...

Benne, benne!! M'acomiado!!
Molts i molts petons a tots, i gràcies pels vostres comentaris!! Ci vediamo!




( FOTOS 003 )

La Marina em va dir si podia pujar fotos de tothom amb els noms, per saber qui és qui quan parlo d'ells. Així que adjunto unes quantes fotos d'aquests dies. No està tothom, però sí tots els leonardos i algú més... Faig un resum:

Sara: És una de les que viu amb mi al pis (una de les moltes), la que va tenir sort quan ens vam repartir les habitacions i ara en té una d'individual ^ ^. És restauradora, té 21 anys i un nòvio que es diu Marc a Palafolls. Li agrada molt la pasta (més que a mi i tot) i els gelats de vainilla i xocolata. :)

Silvia: La meva altra companya de pis, amb la que comparteixo habitació. Tambe és restauradora (crec que ens han posat als pisos per afinitat professional XD). Té 24 anys i farà aquí els 25 (penso que el dia abans de marxar!!). La he viciat a Robin Hood, muajajja. Per una de les fotos surt la seva amiga Elena, que va venir uns dies a passar el carnaval.

Vicky: ¡La primera nena proveta d'Espanya! XD em matarà... però és veritat! Per altra banda, ha estudiat Publicitat a l'Autònoma (però deuria entrar 2 anys abans que l'Anna) i li encanta Rat-man, un còmic en plan conya que venen aquí a Itàlia, des de que va fer l'erasmus a Bolonia. Viu amb una parella jove d'italians (en Guido i la Larissa, penso que es diuen, encara que ella és croata...). Viu en un pis molt guai (pel que explica i per les fotos, que encara no l'he vist, jo) i la parella és molt simpàtica i es porta molt bé amb ells.

Arantxa: Està fatale fatale, com ella mateixa diu! Sempre riu i fa conyes, és molt alegre. És la més gran de tots, té 33 anys, però està estupenda! XD Deixant-me de xorrades, ella es dedicarà a aparadorisme (crec que es diu així), que vé a ser disseny d'aparadors. Viu en una casa surrealista amb la Sylvia, amb dues germanes d'uns 50 anys, una de les quals està pirada i entra a la seva habitació o al bany sense picar a la porta ni res. >__< A més, és l'afortunada que gaudeix d'una decoració rococó (que diu ella) a la seva habitació... tot comprat als estancs, segur!

Sylvia: Que comparteix casa amb l'Arantxa, però enlloc de tenir decoració rococó té una cuina a l'habitació! És fabulós! Sense comptar que la casa on viuen està a mil anys de distància de qualsevol lloc. Estan batallant per aconseguir unes bicis (penso que al final han optat per l'habitual compra de bicis robades de Padova...) i estar, només a mitja hora del centre... A banda, la Sylvia ha vingut per treballar de traductora (crec que de moment de correctora) en una empresa de traduccions. Té la meva edat i un fidanzato que l'espera a Mataró. Curiosament, coneixia a la Rebeca (la del meu pis) de treballar juntes al bus turístic!!

Ignasi: L'altre dia em va estar explicant el que ha estudiat i tal, però no ho recordo bé... sóc fatal... va deixar la carrera i va fer un curs a una escola de producció (Le Maf?)i el cas és que vé a treballar a TeleVeneto!! És fiestero fins la medul·la, i la primera setmana ja havia fet amics varis per Padova... Té 25 anys i és de Barcelona i li agrada molt cuinar, o com a mínim una vegada va fer una paella per 30 persones!

Esther: Té 24 anys i és treballadora social (i ho era també a Barcelona, al Raval). Li ha tocat estar en un pis de drogodependents, ajudant-los. Em sembla que fa una mica el paper de psicòloga, consellera i suport moral. Haurà d'estar en el pis, "cuidant-los". Viu amb l'Ignasi i l'Helena en un pis a les afores. És una mica raro, perque una de les habitacions és el despatx del propietari, i es veu que de vegades els entra a casa i els hi diu coses com que han de netejar més (???). Sense comptar que ells tampoc tenen menjador (només una espècie d'habitació sense finestres...).

Helena: Treballarà amb l'Ignasi a TeleVeneto, ella també s'ha dedicat al camp de la producció (i li agrada!!) per cadenes com TV1 o TV3... Té 27 anys i no té fidanzato... i ja es nota, ja! No para de lligar. XDDDD Com que el seu pis meravellós està lluny i, a més, els autobusos deixen de passar a les 8h de la tarda (sortir a sopar o a prendre alguna cosa es converteix en una complicació...), ha decidit baixar a Barcelona a buscar el seu cotxe! Ha fet que m'hoplantegés jo també... però no tinc diners i, la veritat, espero millorar amb la bici!

Rebeca: Ja s'ha acabat el grup de leonardos... almenys els de la meva tongada. La Rebeca (i la Mònica i la Raquel) són de l'anterior tongada i encara estan aquí. Ella ja ho sabeu, perque es va enamorar de'n Tiziano i... coses que passen. Treballa donant classes de castellà, encara que de fet ella és professora d'anglès. I al bar, és clar, fent de barwoman!!

Mònica: No tinc fotos d'ella, però tot arribarà. Treballa d'auxiliar de càmara per Rai no sé quin número. Crec que també s'ha quedat (a part de que li van renovar el contracte) perque va lligar... XD És fan de Prison Break i de'n Michael Scofield, i quan estudiava Periodisme (també a l'Autònoma) va fer un treball sobre la Vicky, abans de conèixer-la (es van conèixer aquí).

Raquel: És l'exemple de que puc millorar amb la bici! Es veu que al principi no en volia ni sentir parlar, i ara va a tot arreu amb ella! S'ha quedat a Padova perque li va agradar el lloc i s'hi sent a gust, perque ella no ha renovat contracte a on feia les pràctiques, sinó que treballa de periodista freelance per Barcelona. Sense foto...

Tiziano: Encara no acabo de saber relacionar-me bé amb ell (no tinc perdó XD), però la veritat és que passa moltes hores fora de casa, i la Rebeca sempre acaba per fer d'intermediari d'una manera o altra... Però és simpàtic i sempre fa bromes (per ell, parlar en castellà és com parlar en italià amb una "s" al final de les paraules: ciaos, buonas nottes, pregos... XD), i és molt amable invitant-nos sempre al bar. XD A més, li agraden elsllibres de fantasia i de ciència-ficció, i ja me n'ha deixat un! Tampoc tinc foto d'ell!

Livia: És una noia hungaresa que està fent el Voluntariat Europeu i vé a classe d'italià amb nosaltres. Amb ella, és clar, hem de parlar amb italià... però encara que porta més temps i en sap més que nosaltres, parla sempre molt fluixet i amb suposo que accent hungarès una mica raro. Costa, costa...

Zeynep: Viu amb la Livia, i també és voluntaria, però ella és de Turquia. És menys sociable que la Livia (o més tímida) i nosaltres tenim el gran problema i mal costum de parlar en català entre nosaltres, de manera que les pobres queden una mica out de les converses, de vegades...


e basta!
ja aniré arxivant a la gent en el futur...

( FOTOS GENT )

Pelis que he vist (i recordo) des de que estic a Padova:

Setmana 1 (19/01 - 25/01):

Dreamgirls:

Così è la vita: una caca, a classe d'italià, d'un trio de còmics que deuen fer gràcia si ets italià... bastant absurda, la veritat. Passo.

Ti amo in tutti le lingue del mondo: una altra italiana, aquesta la vam veure a casa, però penso que me'n vaig anar abans de veure el final, perque no m'empanava i m'estava agobiant. Mmmmm... que guai!


Setmana 2 (26/01 - 01/02):

Notte prima dei esami: aquesta estava millor. Peli xorra romàntica d'institut (italià), però com a mínim tenia més gràcia. Llàstima que em vaig començar a trobar malament a mitja peli i em vaig retirar al llit a dormir... durant 24 hores, més o menys XD.

La casa del lago: ja l'havia vista, jiji. La de'n Keanu i la Sandra Bullock, que és una paranoia temporal perque s'escriuen cartes amb 2 anys de diferència... xula, com no. A més, al ser un dvd la vam poder veure en italià subtitulada en italià, la qual cosa simplifica la comprensió.

Panes e tulipanes: dios! una altra peli de la profa. No ho entenc, semblava que fos dels 80 i era del 2001... com s'ho fan per aconseguir que les pelis semblin passades de moda i horroroses??? Resumint, una dona que deixa el marit i els fills i se'n va a viure a Venècia, on fa amics, troba feina i descobreix que és més feliç. Felicitats. Vaig aprofitar per fer deures mentre la mirava... ¬¬

Into the wild: ¡El meu primer cine a Pàdua! Molt xula, les imatges molt maques i s'entenia bastant (ajudava que no parlessin gaire XD). L'argument és bàsicament un noi estadounidense que un cop es diploma ho deixa tot (estudis, familia, amics, etc.) per anar-se'n de viatge pel país, sense ni un duro i apanyant-se-les com pot. Final traumàtic.


Setmana 3 (02/02 - 08/02):

Scusa ma ti chiamo amore: Al cine, també. Comèdia romàntica entre una noia de 17 anys i un home de 37. Ventages: entretinguda. Desventatges: no paraven de parlar i no ho vaig capiscar tot. Què hi farem. Vaig anar amb la Sara, la Rebeca i en Tiziano, i la Rebeca va sortir encantada dient que era la seva història XD (ella té 24 anys i en Tiziano 40).

Dracula: La de sempre,és a dir, la de Coppola. En Keanu stupendo com sempre, encara que parli italià :) La peli... bueno, a mi és que Dracula em cau malament. Que es mori.

I confini dei paradiso (mmmm... així?): és la turco-alemanya. Està bé, perque són dues històries diferents que s'entrecreuen i quan torna al principi veus les imatges que ja has vist... eh... ja m'enteneu. XD Per una banda hi ha un profe de literatura alemanya que treballa a Alemanya però és d'orígen turc. El seu pare convenç a una prostituta (tb turca) de que vagi a viure amb ell i llavors un dia, borratxo, li dona una bofetada i la mata (encara estic intentant entendre com pot ser que la mati d'una bofetada ???). El fill decideix anar a Istambul a buscar la filla desapareguda de la protituta i acabar de pagar-li la uni (crec), però no la trova. Per altra banda, la filla aquesta forma part d'un grup armat que lluita per l'alliveració de turquia (??? visca la meva ignorància!) que s'escapa de la poli i va a alemanya a buscar la seva mare. No la trova, però la poli a ella sí, i la retornen al país, on la tanquen a la presó. Però s'ha fet una nòvia alemanya que va a buscar-la i ajudar-la (i va a parar a casa del profe, que s'havia instal·lat a Istambul, però clar, no saben qui són), però com que les dues són una mica subnormals (sobre tot l'alemanya), aquesta es deixa matar per un nen (???). Sembla mentida que pugui dir que m'agradés, llegint això sembla molt i molt dolenta XD. El final és bastant lamentable, que en diuen obert perque sembli que està fet expressament. Però no estava mal, en conjunt.


Setmana 4 (09/02 - 15/02):

Il Ciclone: eh... com ho diria... després de sentir durant 3 setmanes lo xula que era, va resultar ser bastant pal i aborrida. És d'un grup de ballarines de flamenco que arriben a un poble de la Toscana i tots es lien amb tots i parlen amb dialecte o accent de poble, no ho sé, de manera que no s'entén gaire, i mira si és cutre que era un dvd recent comprat i ni tan sols tenia la opció de posar subtítols en italià. Per favore! Hem arribat a la conclusió de que els italians només saben fer pelis romàntiques i no gaire bones XD.

> Eh... Il Ciclone, per segon cop en una setmana, a classe d'italià. La vaig ignorar completament.

50 primeras citas:


Setmana 5 (16/02 - 22/02):


Setmana 6 (23/02 - 29/02):

Sweeney Todd:

Ojalá fuera cierto:



... i sèries:

Robin Hood: no tinc paraules, perque és teh best! M'ha encantat. No opinaré sobre el final de la segona temporada perque... perque no. Però estimo a en Robin Hood, i a la Marian, i a en Much, i a l'Allan, i a en Will (i al seu germà XD), i a la Djaq i a en Little John i fins i tot a en Guy i al Sheriff. La recomano molt i molt!!! És a dir, ja sabeu l'argument. És Robin Hood, no té misteri. Però és molt xula!! We are Robin Hood!

Prison Break: ... estamos en ello. Només he vist els 4 primers episodis, de manera que no puc opinar massa. Està bé, i té pinta de que en Michael és un crack. Però just vaig acabar ahir amb Robin Hood, i no m'he posat massa en serio amb Prison. Ja veurem...

Supernatural:

Lost:

Hola!

El meu pare em va dir a través de la Marina: escriu un blog. Vale, sóc fatalítica per aquestes coses, però ho intentaré. Si de totes maneres la meva intenció era enviar mails, d'aquesta manera envio el link i, a qui li interessi, que llegeixi el blog. Sense obligar a ningú, vamos.

Penso que em vaig quedar a Venècia... dissabte fa una setmana. No, no... que ja havia aconseguit connectar-me al "Café au Livre", l'espai multi-usos amb wi-fi. Dooooncs... dijous! No ho sé, potser no hi ha molt per explicar, però així avanço feina. Per exemple, que el dijous va venir la Vicky a casa per fer un pastís de pomes (la Sabrina, la nostra profa d'italià, ens fa fer concursos a classe i qui perd ha de portar alguna cosa de menjar el dia següent) i després es va quedar a veure una peli que li havien deixat els seus conculinos (companys de pis XD). La peli es diu "En els confins del paradís", o algo així, i és una producció turco-alemanya que vam veure en italià. Surrealista XD.

I divendres vaig baixar al cafè un altre cop (la minsa ja ho sap ^^), i me'n vaig anar quan va arribar la Rebeca, que anava cap al Lume (més conegut com el bar de'n Tiziano XD) i vaig decidir anar amb ella. Com que estavem soles al bar (a part d'un munt de gent, en Tiziano i la cambrera i l'altre soci del bar), ens vam ficar a la cuina i ens vam preparar una pizza, unes patates fregides al forn (que estan molt molt bones, de vero!) i cacahuets i guarrades, incloent la beguda (un amic de'n Tiziano ens va preparar un Aperol amb llimona i sucre, però com que no ens agradava el vam repartir en diferents gots i el vam barrejar amb suc de taronja i de pomelo fins que va perdre el gust XDDD). Tot de gratis, és clar!! Ventatges de viure amb l'amo del bar! Acabat de sopar van anara arribant els altres: la Vicky, la Sílvia, l'Ester, l'Ignasi, l'Arantxa i l'Helena, ademés de la Livia (la hungaresa que va a classes amb nosaltres), una amiga seva austríaca (Veronica) i la Raquel, una amiga de la Mònica i la Rebeca que també és ex-leonardo i catalana. I, un cop tancat al bar, vam anar al... ¡Madrid Notte! Ja podeu riure, ja... XDDDD Crec que és la disco típica dels erasmus, com a mínim dels espanyols. El cas és que el propietari és amic de'n Tizi i, clar, ens van deixar entrar gratis. Va estar molt bé perque no vam pagar quasi res XDDDD. Jo vaig tornar a veure una coca-cola de gratis, tb. I el que és millor: la música (suposadament patxanga espanyola escollida per un DJ italià, podeu comptar!) va resultar estar molt bé: Linkin Park, Depeche Mode, Muse, Offspring, Red Hot, U2, Greenday, etc... Molt guai, molt guai. La Rebeca es va queixar (ella sí que volia patxanga), però jo em vaig alegrar bastant!! Fins i tot em va saber greu marxar abans que els demés, però és que el taxi cap a casa meva sortia, i em feia pal haver de tornar després sola en taxi. Però vamos, ja em van fer resum de la nit: l'Helena se'n va anar a casa d'un albanès (molt guapo i simpàtic, segons ella) i la Vicky va triomfar amb un amic de la Rebeca que està d'erasmus i que és de Sevilla (però la Vicky és una dona compromesa... ooooh!!! XD).

Dissabte pànxing total: em vaig despertar a les 3h, vaig dinar a les 5h, o així, i vaig estar fent el gos (messengejant amb la Marina, que oh!, meravella de les meravelles, s'agafava connexió wi-fi des de l'habitació de la Sara) fins a les 10h o així, que la Rebeca volia baixar al bar a portar un cartell i jo a buscar el meu ordinador (que l'havia deixat al bar el divendres abans de sortir). I com que la Rebeca està empenyada en que vagi en bici als llocs (aquí a Pàdua tothom va en bici: al centre no s'hi pot anar amb cotxe, a banda de que òbviament no en tenim aquí, i amb un cop de bici et plantes a tot arreu. Casa nostra està bastant ben comunicada, el problema principal des del meu punt de vista és que a la nit desapareixen els transports públics: adéu bus, adéu tram. El metro no existeix, off course. Total, que la Rebeca tenia la seva bici al bar, i em va convèncer de baixar amb la bici de l'Arantxa (circumstancialment a casa nostra) les dues juntes (jo de paquet ¬¬) i de tornar a casa cada una amb una bici... che casino! (és a dir... ¡quin desastre!) Crec que deuria ser còmic veure'm, o almenys jo em vaig riure, per no plorar. No sé quants anys feia que no pujava a una bici, però per mi que sí que s'oblida! XD Per favore!!! I com que la bici m'anava alta i no arribava de peus a terra, no sabia com frenar sense fotre'm òsties! XD Un desastre, de veritat. El pitjor: quan vaig xocar contra un cotxe aparcat i vaig tirar la meitat de les cireres que portava a la cistella per terra... quina vergonya, amb tot de gent mirant-me... quin desastre!!! Però bueno, com a mínim vaig arribar a casa...

Diumenge havíem quedat per anar a Bassano de Grappa. ¡Què maco! Va ser un diumenge molt agradable (almenys fins després de dinar). Feia sol i caloreta (des del punt de vista padovà de la paraula) i Bassano és un poble molt maco. Vam anar fins al Ponte Vecchio, per sobre del... d'un riu que comença per Be... que tenia les aigües completament transparents. Des del pont es veien els peixos! Sóc ximpleta i em vaig oblidar d'agafar la càmara de fotos, però ja li demanaré a algú que me'n passi i les penjo. En definitiva, ens vam estirar a la gespa al costat del riu fent el mandra, fins que van arribar l'Helena i un amic seu que viu allà (l'albanès no :) i vam anar a dinar en un restaurant italià com cal. Penso que em vaig menjar la primera pizza decent des de que he arribat a italia! Era d'speck (estil pernil salat) i gorgonzola, però buona buona!! Després ens vam passar la tarda voltant i visitant diferents bars. També ens van portar a un poble veí on un cop l'any fan uns escacs vivents al mig de la plaça, ¡quina gràcia! Però al final jo ja estava més que morta, i vaig arribar a casa arrossegant-me. I això va ser ahir, de manera que fins aquí puc llegir. O escriure. ^^

No Fotos: com ja he dit, vaig oblidar la càmara!

[... continuació del mail ...]

La veritat és que després de la primera setmana, ara les coses estan molt més tranquiles. Us en faig 5 cèntims...
Per començar, vaig estar un parell de dies una mica xunga, que vol dir: em vaig passar un dia sencer dormint. Crec que intentava superar el rècord de l'Iván a Platja d'Aro però, clar, és impossible. XD

I la part xula és que dijous gras ¡vaig anar a Venècia! Muajjajajja... Carnaval a Venècia!!! Vaaaaale... no n'hi ha per tant... ho reconec. :( trist però cert. El més xulo era tota la gent que anava amb vestits d'època (això del cinquecento és fals, hi havia vestits des del s.XIX fins al... XIV? no sé, hi havia una especie de princeseta, i un rei sentat prenent el cafè amb la seva corona i tot... XDDD). Total, que la Piazza San Marco estava bastant buida (era tard i feia fred i tot estava amb boira i l'ambient era xaxi), però hi ha un cafè del segle XVIII allà a la plaça que només hi podia entrar qui anés disfressat, i vam fer algunes fotos.

Dissabte vaig tornar a Venècia, perque se suposava que era un dels dies de més festa, però va ploure tot el dia i van anular una espècie de rua de gòndoles que havien de fer, i no vam aconseguir veure cap dels espectàcles de carrer que se suposa que havien de fer (els deurien anular també, suposo) i hi havia molta més gent, però les disfresses no eren ni la meitat de boniques. Així que ahir, que era l'últim dia del carnaval, vaig passar d'anar. Crec que en part millor, perque els meus compis de leonardo que van anar m'han explicat que van anar caminant fins a la Bienal, que està a prendre pel sac (és a dir, al final de tot de l'illa), i allà hi havia DJs... oooooooh.... quina penaaaaaaa..... m'ho vaig perdre!!! XD

Doncs ostres, no se m'acut què més he fet d'interessant... visites varies (al baptisteri del Duomo, que està tot pintat per dins i és molt maco; a San Antonio, que és la chiesa o catedral, no ho tinc clar, més important de Padova; a una exposició de fotos molt maques, totes de Padova, des dels anys 50 fins ara i ja està...). També he anat al cine! A veure Into the wild (un trauma de peli, però com que no tenia un dialeg excessiu ho vaig entendre tot bastant) i una italiana (Scusa, ma ti chiamo amore!), i si, era romàntica. XD Va estar guai perque vaig anar-la a veure amb la Sara i en Tiziano i la Rebeca (en Tiziano és el propietari de la meva casa) i després de la peli ens va obrir el seu bar només per nosaltres! Vaig acabar fent-me un còctel (de pinya, taronja i algo així com maduixa condensada) molt bo i després ballant amb els beach boys XDDDDD què lamentable!! i la gent del carrer ens veia!!!

Oh! i el famós tema d'internet!!! No, no tindré internet a casa. Trist però cert. I el meu estupendo mòdem inal·làmbric (de l'Àngels, vamos) no reconeix la targeta italiana (que ens van regalar per la face) i no el puc fer servir. De manera que avui, per fi, he anat a un lloc molt xuli que hi ha aquí a Padova que és una barreja de cafeteria, llibreria, cine-club i espai amb taules i sofàs amb wi-fi i l'opció de connectar-se amb el propi portàtil. La meva 2a casa, ja us ho dic. XD I el mòbil que m'han deixat és una caca. Parlar-hi és una agonia, quan té cobertura no té bateria i viceversa... horrorós, horrorós...

(...)

Així que hi ha vida a Pàdua, i suposo que amb el temps m'aniré acostumant i adaptant a la nova vida. Això no vol dir que no continuï trobant a faltar a un munt de gent!!

( FOTOS 002 )

[... fragment d'un mail antic ...]

I aprofito, també, per dir-vos als que no ho sabíeu que estic a Pàdua, al costadet de Venècia, durant els pròxims 4 mesos. És per una beca de la generalitat (la leonardo, alguns ja sabeu de què va XD) que consta d'un mes de classes d'italià i de 3 mesos de pràctiques laborals en una empresa d'arqueologia. Pràctiques, pràctiques... jo el que vull és excavar!

Pels que ja sabíeu tot això però voleu notícies de Pàdua... intentaré fer un resum de la meva primera setmana per aquí:

Dissabte 19, arrivada: benne, però cansat. No sé ben bé per què, però vaig acabar morta. La casa on visc és bastant gran, però hi vivim un munt de gent. En Tiziano, que és el propietari i amo d'un bar al centre de Pàdua, amb llarga tradició de leonardos... La Rebeca, que és una leonardo de l'última tongada, que vivia al pis, es va enamorar de'n Tiziano i s'hi ha quedat a viure. La Mònica, una amiga de la Rebeca que també s'ha quedat a viure aquí i s'ha instal·lat al pis de'n Tizi. I la Sara i la Sílvia, que són les dues del meu grup de leonardos, i les dues restauradores. (Totes de barcelona i rodalies). Concretament, em toca compartir habitació amb la Sílvia. És una mica conyàs (compartir habitació, no la Sílvia), però es veu que les coses estan muntades així. Tampoc em puc queixar gaire, que m'ha tocat el pis més cèntric i hi ha bastant bon rotllo, no com a altres del meu grup.

El que ens porta a diumenge, que vam quedar per anar a fer una volta per la ciutat. Ens vam espantar una mica, perque tot era boira i no semblava que hagués de sortir el sol mai de la vida. Afortunadament, la cosa va canviar a mitja setmana, i estem disfrutant d'uns bonics dies de sol... el que no treu que fa un fred horrorós i que la meitat estem refredats o mig malalts. Doncs vam estar donant una volta pel centre, i entre el fred i la boira i que no hi havia ningú pels carrers, donava una mica d'aspecte trist. Us deixo un link per descarregar algunes fotos d'aquests dies, si voleu.

Dilluns vam començar les classes d'italià. Pel meu gust anem una mica lents de contingut i perdem molt de temps fent vocabulari, però està xuli i poc a poc vaig aprenent. Bueno, que s'enten bastant bé, però el que és parlar costa bastant més... XD Després de les classes, vam anar a fer un giro per la città. La part guai és que anavem amb guia i ens va ensenyar coses que no haviem vist el dia abans i bars i restaurants i llocs útils en general. Vam acabar en un bar per provar la beguda típica, l'spritz.

(Això sembla una redacció del cole). Dimarts no sé què vam fer. Donar voltes, i anar a comprar i anar al bar de'n Tiziano a conèixer als amics de la Rebeca, que alguns són italians i se suposa que hem de parlar amb ells per practicar... sisi... amb el meu italià perfecte! I dimecres vaig anar a l'IKEA amb els pares de'n Tizi (és que van venir a dinar i a netejar una mica la casa, i després ens van acompanyar a l'IKEA a fer 4 compres.)

Dijous tenia l'entrevista de feina amb l'empresa d'arqueologia. Em va dir que la idea era anat-me rotant de feina, perque treballant al cantieri (a l'excavació) no aprendria coses noves. Per tant estaré uns dies a l'excavació i uns dies a l'empresa. Se suposa que a l'empresa aprendré més, però la veritat és que em ve més de gust excavar. Sense comptar que l'empresa està a la quinta hòstia (fora ja de Pàdua, a una hora de casa meva agafant tram i bus), i que hi ha algunes excavacions al centre de Pàdua (jo estic a uns 15-20 minuts del centre caminant. A menys quan tingui bici, que es veu que aquí a Pàdua n'has de tenir. Em fa una mica de por aviam si no em fotré una hòstia, però bueno... s'intentarà XD). Ah! els gelats són molt bons i molt més barats!! M'en vaig menjar un que els gustos eren: "El retorno del Rey" i "Chè fatica farlo" (què cansat fer-lo, em mata XD), i estava boníssim!

Dissabte vam anar a Bolonia! Em va agradar molt, sobretot si la comparo amb Pàdua. Jo me les imaginava més o menys iguals, suposo, però Bolonia és més gran, més maca, més concorreguda, més comercial... A més que vam enganxar la Notte Bianca, que es veu que és una cosa típica de les ciutats italianes: són nits en que tots els comerços obren, i que es fan activitats culturals i lúdiques obertes a tothom. Hi ha moltes coses xules per veure: la piazza Magiore, on hi ha la catedral. Resulta que havia de ser més gran que el Vaticà, i com que no es podia permetre, la van deixar a mitges. Això vol dir que només està recoberta de marbre mitja façana, o que les pintures de dins només arriven a mitja paret. També vam pujar a una torre de 100m i 500 graons. Es veu que hi havia com 200 torres o més per tota la ciutat, però ara només en queden 15. Al costat de la que vam pujar n'hi ha una altra, però estava tant desviada que van haver de deixar de construir-la a la meitat. Té una inclinació de 3 metres!!! I a mi em va encantar un conjunt d'esglésies (havien arribat a ser 7, ara en queden menys), la més antiga del segle IV, super xules. És una caca perque m'havia quedat sense bateria a la càmara i no tinc fotos, però és molt maca.

( FOTOS 001 )

He pensado que voy a ser más organizada con mis cositas XDDDDD (ni caso).
Lo que venía a decir que crearé una entrada para cada tema que vayamos tratando (aunque sólo seamos Miina, Rakshah y yo ^^U)

Hoy toca personajes! Colgaré los dos que puso miiina en el primer post y luego un par míos que, aunque quería dar algo de tiempo, voy a colgar ya porque si no esto no llega a nada. Tengo más en la ram, estarán al llegar. ^__^

Así que os dejo con:

( treintañera triunfadora... )

( chica que no sabe que está desesperada )

estos eran los de minina, y aquí van los míos:

( vagoncio y con bastante morro XD )

( abuela adorable )

Y para todos ustedes:
la nueva aportación de Rakshanita!!!!

( chico de pueblo )

Hasta aquí los personajes que hemos creado. Si alguien se anima a participar y añadir nuevos engendros de su mente enferm... eh... si alguien es tan amable y simpático de colaborar, estaré muy contenta y nos lo pasaremos muy bien (espero).

Besitos a todo el mundo.

Hola!

Supongo que os sorprenderá verme por aquí (a mí también me sorprende), pero me rondaba una idea en mente y quería llevarla a la práctica. Miento. Ni tan siquiera es una idea, sólo media idea.

Pero necesito vuestra colaboración. Me gustaría que colaborara quien quisiera (aunque no sóis muchas, y creo que todo chicas, pero las puertas estan abiertas!!), a ver qué sale de esto.

Ahí va:
Quiero escribir una historia a capítulos (cada cuál escribe un capítulo), o algo así... ya veremos, ¿vale? Pero lo primero de todo es buscar los elementos esenciales de dicha historia: personajes, ambientación, sucesos que pasan, elementos discordantes... todo eso. Creo que esta es nuestra primera tarea (si alguien se anima a participar, claro) y luego ya iremos viendo el qué... Si entre todos perfilamos unas guías básicas, creo que luego cada uno podrá ir echando su granito de arena a la historia, ¿no?

Por cierto, para escoger esas guías, de entrada me encargo yo ;) Intentaré ceñirme a las opiniones mayoritarias o a las decisiones que se vayan tomando entre todos, okis?

Iba a empezar a dar ideas sobre los elementos que podrían formar parte, pero he pensado que mejor me guardo mi granito para el final (si hay un final ^^u ), para no influenciar a saco con mis ideas. Así que ya sabéis... ¡quiero personajes, quiero carácteres, quiero aficiones, quiero localizaciones, quiero atrezzo, quiero helados de nueces de macadamia y quiero un montón de cosas bonitas! XDDDD

Un besazo a todos y gracias por participar!!

Hi!

Esto es una prueba ^^
La verdad es que no tengo nada interesante que decir, pero quería probar mis nuevos iconos ¬¬u

Disculpad las molestias!

Estoy cansadiiiiita!!! (vale, mea culpa, no es bueno acostarse a las tres cuando te levantas a las 6:30... o eran ya las 4?)
Además, estoy empanada: llevo demasiado rato frente al PC bajando apuntes y ejercicios de clase q nos cuelgan los simpáticos y maravillosos profes.
Y colapsada, o debería estarlo, porq tengo q hacer muchos trabajos y aún no he empezado...
Y, lo siento, no debería ser así, pero ESTOY HARTA DE LOS SILOS!!!!
No me he comprado libro para st. Jordi, y esto es un crimen, pero tengo demasiados para leer y poco tiempo para hacerlo (y, además, me espera la íliada... q no es q esté mal, pero como q lectura ligera no es, vamos)
Y me voy a cagar en la factura del teléfono en cuanto llegue.
Y la comida tiene la maldita manía de estropearse si no te la comes rapidito.

Bueeeeeeeeeeeno, no sé porq he entrado en este círculo vicioso de quejas y demás, pero la verdad es q la vida es bella y soy feliz (si, si, a pesar de lo q habéis leído antes) y la sopa está caliente, pero tendré q llamar a Paz padilla porq la verdad es q está buena y todo...

Aaps!! si alguien ha llegado hasta aquí, y no se ha suicidado en el intento (me deprimo a mi misma, q trágico) pensaba q podía hacer propaganda de una Actividad QUIMERA (asociación a las q ya tengo medio fichadas a Nimph, Rak y Miina, jujuju...):

Si estáis interesados en participar en un CAMPEONATO DE ROL, o en una salida de fin de semana para un ROL EN VIVO, e incluso para participar en un CONCURSO de género fantástico (literatura y dibujo) visitad nuestro foro (www.quimera.foros.st) o nuestra página web (quimera.webcindario.com) es hortera, pero q conste q no la he hecho yo!

La asociación es de bcn, por lo q las actividades se realizan aquí o alrededores... pero queda dicho, ok?

besus!

Hula!

Sé q pensaréis q soy un poco fricky (no estoy al nivel de Luna...), pero como este es mi diario, para q ponga lo q me de la gana, he decidido q voy a contar como va mi partida al poseídos... (Poseídos = juego de rol con ambientación tipo Buffy, o Gothika, o Fantasmas...)
Pues esta partida está muy chuli, porq pasa en una escuela de magia tipo Hogwarts total, solo q en otra dimensión y con más demonios... Por lo menos Rak y Miina ya saben de q va... ¿no? Como ya he dicho, el estilo es muy HP, por lo q en la escuela hay distintas hermandades (5) q seguro q os suenan:
Torha: la casa de más prestigio, donde van los más pijos y los q se creen los mejores, la casa más elitista. Dan mucha importancia a la clase y las buenas maneras.
Rensik: aquí van los empollones. Se pasan todo el día estudiando, y hacen exámenes voluntarios, y anotan todo lo q les pasa en una libretita...
Verjelan: los más fiesteros y vagos, les va la buena vida y pasarlo bien. Los más buena gente. Muchas veces, para poder pagarse las clases, tienen q trabajar en la misma escuela...
Ramhajilia: están locos de atar! Son los más creativos, pero eso puede querer decir q van disfrazados de spiderman, o van de cowboys... hay uno q hasta se cree q es Harry Potter!!
Atarin: serían los magos-guerreros. Se pasan el día entrenando en el gimnasio, todos están cachas y les gustan los conjuros ofensivos. Son muy impulsivos y decididos.
Si queréis saber a qué escuela perteneceríais vosotros, podéis ir a:
www.quimera.webcindario.com
y apretar sobre el hada de la izquierda. Aún está algo provisional, pero...

Mi personaje (q no yo!!) es de Torha, un poco niña mimada (sus padres son condes en un mundo estilo medieval), y una amiga mía lleva una “mundana” (es decir, q viene d nuestro mundo) q aún no ha decidido si será de Torha o de Verjelan (no pega nada en Torha, pero dice q si se queda en Verjelan no estudiará...).
Y lo “último” es q para pasar el segundo trimestre tienen q hacer unas pruebas: hay q ir en grupo en un mundo creado por los profes para pasar el exámen...
Pues después de luchar contra magos malísimos, demonios, fantasmas y minotauros (entre otros bichos...) hemos llegado al día 15 (el último, es q la mayoría de estudiantes no pasan del día 7 u 8...) y hemos ganado a un grupillo de nuestra escuela q son unos chulos insufribles y q les ha sentado de pena la derrota!!! Jajjajaj!!!!

mmm... a lo mejor, más adelante, os cuento más cosillas... (de momento, habrá q aguantar la bronca del profe de Magia Velar...)

Evento? qué ha pasado?
Ah, sí. Que ya he terminado mi reto, jejej... *Gwen mira maliciosamente a los lados mientras se frota las manos a lo tío Gilito*
Bueeeeno, q es un reto sobre palabrejas sueltas (horror, intención, placer, plátanos y momento, si no me equivoco) y los únicos spoilers son la torre Gryffindor y tres de sus ocupantes...

( Juntos en la cama )

Nus vemus!!

Son las cinco de la tarde de este primer domingo de semana santa, si, esa semana en la q todos disfrutáis de vuestras tan deseadas vacaciones menos yo, q mañana voy a trabajar como buena arqueóloga q soy, a picatear por ahí, a ver si termino la maldita sitja con tovot... arrgggghh!!
Pues, lo q iba diciendo, q es domingo, son las 5 de la tarde, voy en pijama y aún no he comido. Eso es lo q tiene la vida de mujer indpendiente. Aps, casi se me olvida: miles de platos me esperan en el fregadero para ser freados. ¿Alguien se apunta? Las cenas en casa son demasiado estresantes: te pasas el día de la cena limpiándolo todo para q esté limpio y bonito, te mueres para preparar la cena y quede más o menos pasable, y luego te pasas mil horas limpiando todo lo q has ensuciado... Merlín!
Bueno, me queda el consuelo de los ferrero rocher, q aún hay almas caritativas q se acuerdan de una y son bondadosas... Qué? que si tenía q empezar con la dieta? qué es una dieta? luli-luli....

tendré q ir a ducharme, no??